Qui som

Les més antigues cròniques escrites de dolçainers a Algemesí daten dels Llibres de Comptes de la Vila de 1733 que parlen de la liquidació del sou de dolçainers que tocaven a la Festa.

La Festa de la Mare de Déu de la Salut va viure una llarga i complexa crisi a mitjans del segle passat motivada, entre altres coses, per la manca de dolçainers. Malgrat tot hi ha que destacar la llavor dels Mestres dels balls que no consentiren que fora un altre instrument el que interpretara les melodies, fent grans esforços els dies previs a la Festa per a contractar dolçainers.

El 1973 el dolçainer Bernardo Soler d’Alzira imparteix classes a Algemesí, i dos nous dolçainers algemesinencs s’incorporen a les processons a la Mare de Déu en 1974: Enric Illana i Tomàs Pla. L’any 1975 ho faríen Joan Guitart, Juan A. Espinosa i el tabaleter Vicent Mascarell.

Després de la Festa de 1974, el Consistori amb Vicent Revert i Domingo (Alcalde) i sobretot José Castell Frasquet (Regidor de Cultura) es mobilitzà en busca d’una solució i pretén crear una escola començant a cartejar-se amb institucions locals, provincials, nacionals, i finalment, amb el dolçainer Joan Blasco per dur a terme el projecte.

Paral·lelament un altre algemesinenc: Martí Domínguez, sensibilitzat també per la problemàtica de la dolçaina, i desconeixent la iniciativa de l’Ajuntament d’Algemesí, contacta també amb Joan Blasco per crear una escola a la ciutat de València.

Les propostes de la ciutat de Valencia i Algemesí es discuteixen amb Joan Blasco, en presència d’un altre algemesinenc Vicent Castell Mahíques (canonge de la Seu). En esta reunió Martí Domínguez, renuncia a la creació de l’escola de Valencia en benefici de la del seu poble: Algemesí.

Naixia així en 1975 L’ESCOLA PROVINCIAL DE DOLÇAINA amb el recolzament de la Diputació de València. El seu primer mestre, Joan Blasco, ho va ser fins l’any 1977.

L’escola suposà una transformació pedagògica dels instruments, passant de la tradició oral a l’escrita i a la popularització de l’ensenyament.

A les festes de la Mare de Déu de l’any 1976, ix al carrer la primera promoció de l’Escola i se’ls fa entrega d’una ceràmica amb la frase SOC DOLÇAINER DE LA MARE DE DÉU.

L’any 1977 Diego Ramón i Lluch, (organista i mestre de Capella de la Basílica Sant Jaume, i fundador de l’Schola Cantorum d’Algemesí) es fa càrrec de l’Escola. Aquesta, degut als canvis socials i politics, passa a dependre de l’Ajuntament i canvia el nom per: Escola de dolçaina i tabalet d’Algemesí.

L’alumnat, a més de complir amb el seu principal objectiu (les festes de la Mare de Déu) comença a fer actuacions a altres pobles: havia nascut la colla de dolçainers i tabaleters.

L’any 1980 Diego recopila “100 cançons populars valencianes” adaptades per primera vegada per a dolçaina. Eixe mateix any Xavier Richart i Peris es fa càrrec de l’Escola i es posa a treballar en una nova pedagogia per a la dolçaina.

L’any 1982, Xavier convida al tabaleter Vicent Borràs i Castells (Faenes) a assumir les classes de tabalet: era la primera vegada que es separava l’ensenyament dels dos instruments, abans en mans d’un mateix mestre.

Una vegada consolidada l’Escola, calia augmentar la motivació de l’alumnat fent-los partícips de noves experiències musicals que s’estaven creant i desenvolupant. Així, els més de mil alumnes que han estat matriculats provinents d’Algemesí i de la seua comarca, a més de la Ribera Baixa, l’Horta, la Safor, la Costera, la Marina Alta, la Vall d’Albaida, el Camp de Morvedre i el Baix Maestrat, han anat assumint iniciatives pròpies i col·laboracions amb diferents col·lectius del poble que adés i ara han reclamat la seua presència, convertint així el que abans era l’ofici d’uns pocs, en un nou espai lúdic per a molts, amb la música tradicional com a rerefons.

El 2012 naixia una nova associació cultural, Tabalet i Dolçaina d’Algemesí, formada pels alumnes de l’Escola que, a més a més, es feia càrrec de la seua gestió. Alejandro Blay agafava la direcció de l’Escola, i el 2015 aconseguia registrar-la com a Escola de Música oficial de la Generalitat Valenciana. Així, les classes de dolçaina i tabal s’ampliaven amb l’oferta de noves propostes didàctiques: llenguatge musical, cor, conjunt instrumental, sensibilització musical, etc. L’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina passà a denominar-se Escola Musical de Tabal i Dolçaina.

El 20 de gener del 2013 l’EMTID va rebre el Guardó d’Honor de la Ciutat d’Algemesí, un reconeixement important a la tasca i a la seua funció de dinamització artística i lúdica que sempre ha desenvolupat dins del poble. El so de la dolçaina i el tabal ja era (i és) demanat en tot tipus d’actes: festes de carrer, noces, soterraments, batejos, trobades, mercats medievals, actes fallers, processó del Corpus i, com no, en les festes a la Mare de Déu de la Salut, primigeni i principal punt de referència de l’Escola.

El curs 2017/2018 es posà en marxa una nova branca de música tradicional: Josep Juste es feia càrrec de l’ensenyament d’instruments de corda tradicional polsada: guitarra, guitarró, bandúrria, llaüt, etc.

Des del 25 aniversari, molts han sigut els mestres que han format part de l’Escola i als quals cal atorgar un merescut i gran reconeixement: Pau Puig, Josep Juste, Bernat Gascó, Vicent Blasco, Cristóbal Rentero, Paco de Domingo, Israel Falcó, Xavier Richart, Josemi Sánchez, Reme Puchades, Adrian Bono, Evelyn Camarena, Jordi Girbés, Maria José Mompó, Cristina López, Andrés Felici, Pepe Bresó, Ximo Borràs, Robert Ribes, Maria Salut Alcalà, Olatz Moreno, Pepe Martínez, Hermi Cervera, Juanja Vique, Alejandro Blay, Eduardo Mahiques, Eric Barrachina, Jose Manuel Ballester, Vicent Borràs “Faenes”, etc.